És normal que encara ens costi interpretar les senyals comunicatives dels cans que viuen a casa, sobretot perquè hem crescut amb idees errònies sobre la seva educació, els objectius malèfics i premeditats de les seves accions. També succeeix en l'educació infantil, on cada progenitor té una idea prèvia de com hauria de fer-ho barrejada amb la pròpia experiència i les opinions alienes que es van sumant cada cop que el petit fa una malifeta. En el cas dels gossos, els "experts de parc" escampen els consells com un mar de saviesa infinit de fonts desconegudes.
Molts "propietaris" de gossos segueixen castigant de forma continuada els "seus" animals quan agafen el que no toca, quan borden, quan eliminen dins de casa o quan salten al damunt d'un visitant. Al marge de les possibles contraindicacions del càstig com a eina educativa... el primer pas en tota relació hauria de ser: Estic fent alguna cosa jo que contribueix a que l'altre individu es comporti d'aquesta manera? Estic deixant-me alguna necessitat oblidada? Podria ser jo més consistent, més amable, més previsible i més clar quan em comunico amb el meu millor amic de 4 potes?
Sovint ens centrem en els aspectes negatius d'aquells a qui més estimem, deixant enrere petits moments de tranquil.litat que ens han fet gaudir, estones de joc que podríem haver aprofitat, petits passos cap a la millora d'un comportament d'entrada indesitjat...
No és difícil d'entendre, doncs, com de llarg és el camí de les persones que volen fer-ho bé i també per a les persones que, tot i també voler-ho fer de la millora manera possible, insisteixen en continuar amb formes de fer confuses per als gossos. Tot i així, aprenent cada dia una mica és possible arribar a veure-hi una mica més clar sobre com s'expressen aquests vells amics que caminen amb nosaltres. Parant una mica més l'orella segur que en podrem treure l'aigua clara i afavorir una convivència tranquil.la i armònica així com un benestar animal digne d'una societat avançada.
Animo a provar-ho... !
